|
El títol del disc
és BARRICADES DE PAPER, un dels significats de la frase és
el conjunt de propaganda impresa que s'utilitza per a informar sobre
una mobilització (fulls volants, cartells, etc). Ací cada
cançó pren el significat de barricada, un parapet
construit amb paraules i música per protegir-se i des d'on
defensar-se i atacar.
És un disc que se sosté sobre quatre columnes fonamentals: la personal
veu de Feliu Ventura, les guitarres acústiques, la recerca d'un
ambient orgànic i, finalment, l'eclecticisme. A partir de la veu
i la guitarra, la resta d'arranjaments els van crear amb la idea
de transmetre proximitat a l'oient.
Així,
vam evitat l'ús de teclats, pads, etc..., i vam substituir la seua
funció d'embolcallament amb altres elements; les pròpies guitarres
(de sis i dotze cordes) o l'acordió. En definitiva, tota una sèrie
de decisions orientades a crear aquest ambient orgànic fins i tot
en el mètode de gravació; meitat analògic, meitat digital.
Amb
aquesta metodologia i fonamentants, sempre presents, la resta de
l treball de producció va estar obert a tot allò que ens suggeria
cada cançó, de manera que cada tema intenta despertar alguna sensació
nova i diferent de la resta. Tot amb la intenció d'aconseguir una
escolta amena i entretinguda, sense restar-li coherència i unitat
al conjunt del treball.
Tota la música
és de Feliu Ventura, excepte "que no s'apague la llum" i "cançó
XXI" (Feliu Ventura i Borja Penalba)
Totes les lletres
són de Feliu Ventura, excepte "Llibertat" de Miquel Duran de València
del llibre "Guerra, victòria, demà" (1938)
Producció: Borja
Penalba (Tràfic de So Produccions).
Edició:
Propaganda Pel Fet |
