| Miquel
Pujadó Serra d’Or febrer de 2002 |
| “...
El primer que sobta a Estels de tela és el contrast, només aparent,
entre uns temes sovint crítics i reivindicatius i unes melodies i
interpretacions de gran dolcesa i accentuat lirisme, tot plegat defensat
per una veu molt agradable i uns arranjaments discrets que no li prenen
quasi mai protagonisme (...) És normal que en un primer disc l’autor
miri d’explicitar les arrels, i així hi trobem una cançó dedicada
a la seua vila (“Lloc 2"), un altra a Ovidi Montllor (“A tu”) i una
tercera a Víctor Jara (“Estadi Xile”) (...) I és evident que Feliu
Ventura té prou qualitat, i prou temps per davant -si el país i les
circumstàncies extraartístiques li ho permeten-, per a fer molt de
camí i per a projectar de cara al futur una obra sòlida i coherent.”
|
| Abelard
Saragossà L’exemple de Feliu Ventura El Punt (País Valencià) 11 de
febrer de 2001 |
|
“... Convé insistir, però, que Feliu és un cantant valencià d’ara:
no és un epígon de ningú ni de cap època. De fet, hi ha ni poques
cançons d’ell en què no saps si el tema cantat és la pàtria o l’amor,
cosa que no recorde de cap composició de l’Ovidi o de Raimon. (...)
Em sembla que ací hi ha precisament una de les potències del nou cantant
de Xàtiva: la fusió del compromís social amb una música lírica i amorosa,
poètica i corprenedora(...)” |
| Ricard
Gallego Feliu Ventura reivindica el compromís social en el seu primer
treball discogràfic Levante EMV 18, 16 de gener de 2001 |
|
“... el disc apareix amb la clara intenció de parlar de tot allò que
preocupa un jove compromés amb el futur de la societat en la què es
desenvolupa. Però tot això sense clitxés efectistes, melancòlics o
nostàlgics i amb una pulcritud extrema que es tradueix en temes com
Demà, Dona’m la mà o Manifest (...)” |
| Salomé
Jesús, Lluís Enguix Cante perquè vull cantar L’Avanç 26 de gener de
2001 |
|
“...El treball és una mescla dels distints gustos del cantautor, des
de la Nova Cançó fins a Víctor Jara o Sílvio Rodríguez, i potser per
això podem trobar temes transnacionals pel que fa als arranjaments,
a la guitarra i a la veu, com a primer tema, Demà, o una formació
més completa amb baix, guitarra i percussions que li dóna a la gravació
un aire més pop (...)” |
| Ricardo
Rodríguez La lucha de la intimidad La Cartelera de Levante EMV 19
de gener de 2001 |
|
“...Para ello Ventura no se embarca en farragosos mensajes políticos,
sino que ensalza , a lo largo de once canciones, el valor del amor
o la libertad, una particular manera de expressar las nuevas luchas
ideològicas: “No hace falta expresarse como antaño en las canciones.
Personalmente creo que narrar intimidades de una persona ya és actuar
políticamente, en cierta manera. Si mis canciones hablan sobre los
temas que me preocupan, como el racismo o el sexismo, las considero
una forma de luchar.” (...).” |
|
|
