COM LA PELL DE LA BRESQUILLA

Com la pell de la bresquilla,
que arriba ara per st Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca;
em beus des de l'abisme
i a penes pots somriure.

Arran de la ferida
et parle de demà,
i t'explique amb els dits
que sempre em torna
un gran desig de viure't
que a penes puc descriure.

A voltes ets la dida
i a voltes la destral
que veu tots els envits
d'aquesta aposta,
sense que ningú et dicte
com és com has de viure.

 

   
 

AS A PEACH SKIN

As a peach skin, which ripes for St. John
-when nights get shorter-
give me your mouth;
you drink me from the abyss
and you can heardly smile.

On the verge of the wound
I'll talk about tomorrow,
and explain you with my fingers
that a great desire of living you
and which I can heardly describe, keeps coming back.

You're sometimes the nurse,
and sometimes the axe
that sees all the stakes
of this bet,
without letting anyone tell you
how you have to live.

 

   
 

COMO LA PIEL DEL MELOCOTÓN
Como la piel del melocotón,
que llega ahora por st Joan
-cuando se acortan las noches-
dame la boca;
me bebes desde el abismo
y apenas puedes sonreír.

a la altura de la herida
te hablo de mañana,
y te explico con los dedos
que siempre me vuelve
un gran deseo de vivirte
que apenas puedo describir.
A veces eres la nodriza,
a veces el hacha
que ve todos los envites
de esta apuesta,
sin que nadie te dicte
como tienes que vivir.

 

   
 

MERTXIKA AZALA BESALA
Mertxika azala bezala,
orain San Joanetan
gauak laburtzen direnean
heltzen baita fruitua,
emadazu ahoa;
edaten nauzu leizetik
eta nekez dezakezu irribarre egin.

Zauriaren ezpainetan
biharraz mintzatzen natzaizu,
eta atzamarrekin azaltzen dizut
etengabe berrirotzen dela nigan
nekez deskriba dezakedan
zu bizitzeko nahi handi bat.

Inudea zara batzuetan,
apostu honetako
enbido guztiak ikusten dituen
aizkora bestetzuetan,
eta inork ez dizu agintzen
nola duzun bizi behar.

 

   
 

COMO A PEL DO PEXEGO
Como a pel do pexego,
Que vén agora no San Xoán,
-cando se acurtan as noites-
Dame a boca;
Bébesme desde a sima
E a penas podes sorrir.

Á altura da ferida
Fáloche do mañá
E explícoche cos dedos
Que sempre me torna
Un grande desexo de vivirte
Que a penas podo describir.
Por veces és a ama de cría
Por veces o machado
Que ve todos os envites
Desta aposta,
Sen que ninguén che diga
Como tés que vivir.