Pels carrers de l'experiència
em trobava foraster
d'una nafra per herència
com metralla de morter.

El vell em parlà amb urgència
perquè no acabés amb ell
el desig de resistència
després d'una guerra cruel.

Companys que ja no estan
però sempre estaran,
records que només fan
una ferida al front
amb llàgrimes de sang.

Alguns notaren l'absència
però no digueren res
i callaren la violència
que els havia fet silents.

Traïdors per la prudència,
-democràcia..., francament?-
feren una reverència
i callaren novament.

Silencis que fan mal
i oblits que van matant
no podran esquivar
l'embat del seu esguard
l'orgull d'haver lluitat.

Mentre qui escriga la història
siga només el poder
alçarem en la memòria
barricades de paper.

Companys que ja no estan
però sempre estaran
no podran esquivar
l'embat del seu esguard
amb llàgrimes de sang.
No podran esquivar
l'embat del seu esguard.

Along the roads of experience
I felt a stranger
in a hereditary sore
as mortar shrapnel.

The old man talked to me anxiously
as he didn't want to lose
his desire to resist
after such a cruel war.

Comrades who no longer are
but who will always be,
memories that can only make a wound in your forehead
with blood tears.

Some noticed the absence
but said nothing
and silenced the violence
that had made them silent.

Betrayers because of prudence,
democracy...honestly?-
they bowed and became silent again.

Silences that hurt
and oblivion that kills
will not be able to avoid
the onslaught of their look
the pride of having fought.

While those who write History
are only the powerful
we'll build in our memories
paper barricades.

Comrades who no longer are
but who will always be.
They won't be able to avoid
the onslaught of their look
with blood tears.
They won't be able to avoid the onslaught of their look.

BARRICADAS DE PAPEL

Por las calles de la experiéncia
me sentia forastero
de una llaga por heréncia
como metralla de mortero.

El viejo me hablo con urgéncia
para que no acabara con él
el deseo de resistència
después de una guerra cruel.

Compañeros que ya no estan
pero siempre estaran
recuerdos que tan solo hacen
una herida en la frente
con lágrimas de sangre.

Algunos notaron la auséncia
però no dijeron nada
y callaron la violéncia
que les hizo silenciosos.

Traidores por la prudéncia,
- democrácia..., francamente!?-
hicieron una reveréncia
y callaron nuevamente.

Silencios que hacen daño
y olvidos que van matando
no podran esquivar
la embestida de su mirada
el orgullo de haber luchado.

Mientras quien escriba la história
sea solo el poder
alzaremos en la memória
barricadas de papel.

Compañeros que ya no estan
pero siempre estaran
no podran esquivar
la embestida de su mirada
con lágrimas de sangre.
no podran esquivar
la embestida de su mirada.