DESSOTA DELS ÀLBERS

No et puc prometre el mar
ni el cel ni els estels
només et puc prometre el meu cos i sé
que potser demà ja no estarem junts
dessota dels àlbers.

Poesia que bressole amb els llavis
i que em fa devot de Santa Veritat.
La ferida que em va fer aquell dia
Em desperta com un vers de l'Estellés.

M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió.

Poesia patrona de la vida,
s'agenolla davant teu el meu dolor.
Pregaria que la tipografia
fos fidel al cal·ligrama del meu cos.

M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió.

Poesia que bressole amb els llavis
i m'empeny contra el futur amb decisió.
No voldria aquesta vida meua
sense llibertat sencera i sense tu.

No et puc prometre el mar
ni el cel ni els estels
només et puc prometre el meu cos i sé
que potser demà ja no estarem junts
dessota dels àlbers.

 

   
 

UNDER THE POPLARS

I can't promise you the sea
the sky or the stars,
I can only promise my body and I know
that maybe tomorrow we won't be together
under the poplars.

A poem that I wrote with my lips and that makes me devoted to the Holy Truth.
The wound she made me that day
wakes me up as a line by Estellés.

You were with me and I could still feel the beating
and inside your eyes I've learnt to have another view.

Poetry, patron of life,
my pain gets down on its knees.
I would pray so that typography were faithful to the calligram of my body

You were with me and I could still feel your beating
And inside your eyes I've learnt to have another view.

A poem that I wrote with my lips
and that pushes me towards the future with decision.
I wouldn't like my life without complete freedom and without you.

I can't promise you the sea
the sky or the stars,
I can only promise my body and I know
that maybe tomorrow we won't be together
under the poplars.

 

   
 


DEBAJO DE LOS ÁLAMOS

No te puedo prometer el mar
ni el cielo ni las estrellas
solo te puedo prometer mi cuerpo y sé
que puede que mañana ya no estemos juntos
debajo de los álamos.

Poesia que acuno con los labios
y me hace devoto de Santa Verdad.
La herida que me hizo aquel dia
me despierta como un verso de Estellés.

Me acompañabas tu y sentia tu aliento todavia
y dentro de tus ojos he aprendido a tener otra visión.

Poesia patrona de la vida,
se arrodilla ante ti mi dolor.
Rogaria que la tipografia
fuera fiel al caligrama de mi cuerpo.

Me acompañabas tu y sentia tu aliento todavia
y dentro de tus ojos he aprendido a tener otra visión.

Poesia que acuno con los labios
y me empuja contra el futuro con decisión.
No querría esta vida mia
/ sin libertad entera y sin ti.

No te puedo prometer el mar
ni el cielo ni las estrellas
solo te puedo prometer mi cuerpo y sé
que puede que mañana ya no estemos juntos
debajo de los álamos.

 

   
 

 

NO DISPONIBLE

 

   
 


NO DISPONIBLE