NI UNA COMA

Guardaves a les mans
El record de nits enceses
On la calma
Precedia tots els besos

De tot el que et vaig dir
No canvie ni una coma
Per salvar-me
Dels teus llavis que em sostenen

I ara et mires les mans i t’interroguen violentes

mussites el meu nom
i em bateges amb dreceres
de saliva
sobre els meus camins perplexos.

Em costa respirar
Quan les teues mans perverses
M’acaronen
Mentre jo et robe la roba

I ara et mires les mans i t’interroguen violentes

M’acoste contra tu
I et passege de memòria
i em bressole
en els teus pits delerosos

La teua tèbia pell
Es contrau entre els espasmes
De la sàvia
Humitat del teu cos hàbil

I ara et mires les mans i t’interroguen violentes

De sobte és un pes mort
Aquest braç que recoloque
-com d’estranquis-
sota el teu cabell indòmit

i pense per a mi
que potser em precipite
d’egoisme
mentre –a fora- el món s’esfondra

 
 

   
 


NO DISPONIBLE

 

   
 


NI UNA COMA

Guardabas en las manos
El recuerdo de noches encendidas
Donde la calma
Precedia todos los besos

De todo lo que te dije
No cambio ni una coma
Para salvarme
De tus labios que me sostienen

Y ahora te miras las manos y te interrogan violentas

Musitas mi nombre
Y me bautizas con atajos
De saliba
Sobre mis caminos perplejos

Me cuesta respirar
Cuando tus manos perversas
Me acarician
Mientras te robo la ropa

Y ahora te miras las manos y te interrogan violentas

Me acerco contra ti
Y te paseo de memoria
Y me acuno
En tus pechos deseosos

Tu tibia piel
Se contrae entre los espasmos
De la savia
Humedad de tu cuerpo hábil

Y ahora te miras las manos y te interrogan violentas

De repente és un peso muerto
Este brazo que recoloco
-como de estranquis-
bajo tu cabello indómito

y pienso para mi
que puede que me precipite
de egoismo
mientras a fuera el mundo se derrumba.


 

   
 

 

NO DISPONIBLE

 

   
 


NO DISPONIBLE