EL PES D’UN SOMRIURE

 

Et vaig veure a través de satèl•lits de bruta tenebra
com el croma darrere de l’èxit d'algun reporter

i avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa
que és el puny que et colpeja l'estómac quan ve un mal record

et promet recordar aquell dia com una tempesta
i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

t'escoltava a través de tertúlies d'alè de vinagre
on mentir és un verb conjugat en honor als diners

per a tu construeixen barreres i murs franquejables
per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir

et promet una terra fecunda d'olor a ginesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur

estimar que estimant he estimat estimar estimar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

il•lumines el món amb els píxels d’aquesta mirada
que no et poden sostindre els senyors de la guerra i l’horror.

Tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d’un somriure
On el pes d’una bala val més que la vida i la mort

et promet recordar aquell dia com una tempesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

oblidar que estimant he oblidat estimar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i cantar-te que aquesta promesa és més que una cançó

 
 

   
 






 

 

   
 


EL PESO DE UNA SONRISA

 

Te observaba a través de satélites de sucia tiniebla
Como el croma detrás del éxito de algun reportero

Y hoy aún me despierto en la noche con sabor a tristeza
Que es el puño en la boca del estómago ante un mal recuerdo

Te prometo recordar aquel dia como una tormenta
Y no escribir tu nombre, con el dedo, en el polvo del olvido

Olvidar que olvidando he olvidado olvidar olvidarte
Y dejar de jugar con palabras y llegar a las manos

Te escuchaba a través de tertulias de aliento de vinagre
Donde mentir es un verbo conjugado en honor al dinero

Para ti construyen barreras y muros franqueables
Por el hambre, el dolor y el miedo que te empuja a seguir

Te prometo una tierra fecunda de olor a ginesta
Donde fundar el mañana e inventar alfabetos de futuro

Estimar que amando he estimado estimar amarte
Y dejar de jugar con palabras y llegar a las manos

Iluminas el mundo con los píxeles de tu mirada
Que no pueden sostener los señores de la guerra i el horror

Tu desarmas ejércitos enteros con el peso de tu sonrisa
Donde el peso de una bala vale más que la vida y la muerte

Te prometo recordar aquel día como una tormenta
Donde fundar el mañana e inventar alfabetos de futuro

Olvidar que olvidando he olvidado olvidar olvidarte
Y dejar de jugar con palabras y llegar a las manos

Olvidar que amando he olvidado estimar olvidarte
Y dejar de jugar con palabras y llegar a las manos

Olvidar que olvidando he olvidado olvidar olvidarte
Y cantarte que esta promesa es más que una canción.

 

   
 

 

NO DISPONIBLE

 

   
 


NO DISPONIBLE